A les onze surt el tren de plaça Catalunya cap a Martorell i dos amics queden separats per la porta al tancar-se. El que queda dintre em demana si aquest tren para a Mataró. No,- Li responc, -Aquest va cap a Martorell. A partir d’aquí arrenquen una bateria de preguntes sobre quina línea va a Mataró, a quina hora surt, què ha de fer per trobar el seu amic. Intento solucionar-li els dilemes i baixa a Arc de Triomf. Aquí però, puja una dona i em pregunta: -Aquest tren para a Cerdanyola?.- No ho sé. -Li responc. Però de seguida un home que s’acaba d’assentar li diu que si, que ell va a Cerdanyola. Però la dona em mira a mi per que li confirmi. Si ell ho diu serà que hi para, jo no ho se, jo baixo a Montcada Bifurcació. I la dona torna a l’andana i el meu nou company de viatge em mira sorprès.
Ja estic a destí, i passant per l’estació sento un home indignat que acaba una conversa amb la taquillera. Le he dicho que havia una pila en la via, que eso es un peligro para el tren, que puede provocar un fuego o hacer daño a un niño, y la tia va y no avisa a nadie. Yo le he dicho, avise a alguien, eso puede ser peligroso, pero nada, ni caso. Yo ya he hecho lo que debia, avisar. L’escolto i li dono la raó, com no donar-li amb un home amb una barba marxiana i ataviat amb una aixada. Després em va comentar que té un hort a Montcada.
Creuo el carrer Bateria que va des de l’estació fins el riu, travessant el barri de Santa Maria, i des del qual es pot veure al fons, el turó del Pollo amb el meu destí al capdamunt.
Arribo al Besós i hi ha obres, sempre n’hi ha, crec que no l’he vist mai sense algun tipus de senyal industrial a la seva llera, ara hi unes obres de canalització d’algun fluid. Però no aconsegueixo veure la pancarta del ministeri o conselleria pertinent anunciant les obres. Res de bò deu ser, que no en facin propaganda...
Creuat el riu, en vaig seguint el curs fins passar el magatzem de Ferrolan secció de ferreteria, aquí agafo un trencall a mà esquerra (A ma dreta cauria al riu) on m’hi trobo un senyor gran fent un altre riu. Arribo a la carretera de Santa Coloma a La Roca i en aquest preciós polígon, seguint el traçat del carrer del Minerals, just a l’esquerra de la secció de materials per a la construcció del mateix magatzem Ferrolan, començo a pujar i em saluda el vermell cartell de la Diputació de Barcelona, encara en mans dels socialistes: Benvingut al Parc de la Marina. El cor em salta d’alegria, ja estic més a prop de La Vila Laietana.
