L'arribada a casa d'un nou artilugi, m'ha despertat la falera del cuinar. M'he posat mans a la massa i a la càmera per mostrar-vos que és capaç de fer aquest artilugi de combustible incombustible, valgui la redundància.
En la imatge en podeu veure els ingredients:
-1 base de quix "La Cocinera"
-250 grs de mató Cadí
-150 ml de nata o crema de llet
-4 ous de gallina ecològics
-125 grs de russinyols
-125 grs de gírgoles
-2 cullerades de moixerons secs/deshidratats
-1 ceba nova o de Figueres (Blanca)
-1 porro gran
-25 grs de mantega
-Sal i pebra
Primer de tot poso el forn solar a preescalfar al sol fins que arribi a els 150 o 170ºC.
Mentrestant a la cuina, netegem els bolets (Gírgoles i russinyols) i poso en remull els moixerons en un got d'aigua, més aviat tèbia.
Trossegem la ceba i el porro en quadradets tamany ungla.
Canviem l'aigua als moixerons i els netegem de les restes de sorra que puguin tenir. Un cop nets els tornem a deixar en remull.
Posem en la paella negra de tapa transparent, una cullerada o dos de mantega i un raig d'oli. Afegeixo la ceba i el porro trossejats, poso la tapa i ja la tenim a punt per a dur-la a la cuina parabòlica solar.
La portarem cap a fora a la cuina parabòlica, que prèviament haurem encarat cap al sol, i deixarem que la ceba i el porro es vagin coent durant uns 10 minuts.
En el temps de rossejar la ceba i el porro, assecarem els bolets amb un drap de cotó blanc.
Un cop ben eixuts, els trossejarem i els afegirem a la paella amb la ceba i el porro, els remenarem amb la cullera de fusta per que quedi tot ben repartit per la base de la paella.
Mentre es van coent al sol la ceba i els bolets, untarem un motlle desmontable per a quixe de 28cms de diàmetre amb mantega, a sobre i desplegarem la base quixe (Jo faig servir les de La Cocinera. No son ecològiques, ni integrals, ni artesanes, però faciliten la feina. Un nou repte serà canviar-les o que canviin els fabricants!)
Un cop ben desplegada tornarem a fora a remoure els bolets i la ceba per que no es cremin i vagin agafant sabor.
En un recipient per a batedora, batrem el 4 ous (sense closca, evidentment), després hi afegirem el mató, la nata, sal i pebre al gust i ho batrem manualment fins que quedi una pasta homogenia i ni massa líquida ni massa densa (hi ha qui hi posa algun formatge ratllat tipus emmental, gruyere o trossos de camembert).
Anem a "parar el foc" solar, treiem la tapa per que surti el vapor d'aigua, tot vigilant que l'aigua acumlada a la tapa no caigui dins del saltejat de bolets.
Entrem la paella i en volquem el contingut en el recipient on hi tenim la crema que hem obtingut. Ho remenem per deixar-ho ben barrejat i podem tastar amb la punta del dit per provar el punt de sal. Decidim afegir-ni o no en funció del que trobem.
Ara agafarem el recipient amb la barreja i omplirem la massa de la quix. Si tot ha anat bé, ens quedarà tota plena sense arribar a vessar.
Amb molt de compte, agafrem la quixe i la introduirem a dins del nou artilugi, el forn solar, i allí s'hi quedarà un parell d'hores ben bones. Durant la cocció, només haurem d'orientar el forn un cop cap al sol, i obrir un parell de cops la tapa de vidre per evaporar l'aigua.
Amb dues hores i quinze minuts, el temps d'anar a fer les compres del dissabte tranquilament o les compres i estendre una colada de roba anant de pressa, m'ha quedat feta la quix.
