L'aspirant al premi Rodamón

Em sembla que he estat testimoni de l’èxit de les últimes campanyes municipals per fomentar el civisme entre la ciutadania barcelonina. Si més no, de l'eficàcia en la transmissió del missatge a quasi totes les capes de la població.
En un d’aquests primers dies rarament plujosos de juny, empenyia jo el carro de la compra pel carrer Ortigosa i trobo un home barbut, d'aspecte abandonat, estirat al terra amb un vi envasat en tetra-brick en una de les entrades de mercaderies de les superfícies comercials del carrer Trafalgar aixoplugant-se de l'aigua. Se'l veia tranquil i endormiscat. Jo vaig continuar amb la meva tasca de portar la compra setmanal a casa.
Ja amb el carro plè, baixant de nou per Ortigosa, mentre m'apropo al lloc on havia trobat al sense sostre, s'anaven fent més notòries i clares unes fortes carcajades. Realment semblava que la persona que les feia, ho estava passant d'allò més bé. Just quant soc a l'alçada del portal en qüestió, em trobo el senyor barbut, despert i rialler, amb el cos amagat de la pluja sota el portal, però amb la tita desenveinada, exposada a la pluja i a la vista dels passejants, en plena operació de canvi d'oli. "Pixant sota la pluja" que podría titular-se la cançó.
No vaig poder evitar l'ensurt, la sorpresa i certa indignació del moment, però acte seguit, vaig reflexionar i em vaig dir: Què coi, aquest home va aprofitar la pluja per buidar la bufeta i així no deixar la mala olor de la pixarada, tant nostrada d'altra banda, en els carrers de la nostra ciutat.

Un guarro? Un exhibicionista? Un simple rodamón? Res d'això! O tot a la vegada, però sobretot, un ferm candidat a participar en les properes campanyes municipals de foment del civisme!