Quix de bledes

Aquella fulla verda, de tija blanca i ampla, que fa que a més d'un se li posa cara de fàstic només de sentir-ne el nom, i que dona nom a "aquella persona ximple o innocent, mancada de vigor, especialment una dona" segons el Gran Diccionari 62 de la Llengua Catalana, troba en aquesta recepta una fórmula acceptable i fàcil de digerir-la(valgui la redundància) La Bleda!

Els ingredients són:

-Entre 300 i 400grs de bledes

-1 pastanaga gran o dues de petites

-1 mitja ceba rostida

-1 dent d'all

-150grs de mató

-1 base de quixe rodona

-3 ous de gallina ben criada

-1 grapat (de 20 a 40 grs d'anous sense closca)

-(Opcional)110ml de nata o crema d'ordi

Si no comprem les bledes netes, ens tocarà netejar-les per treure-los la sorra. Poc he hagut de netejar les meves, doncs són ECO i de km0, malgrat no tenir segell! Però amb garantia de confiança de saber qui l'ha plantat, i el carinyo que hi ha posat.

Posarem en una paella una rajolí d'oli al gust per rostir la ceba tallada en juliana i a foc lent fins que quedi ben daurada i remenant sovint perquè no es cremi (A mi m'agrada que s'enfosqueixi bastant). Li posem el punt de sal que creguem convenient i una mica de farigola i romaní, que li donen un toc molt agradable.

Mentre la ceba es va fent:

Posarem el forn en marxa a 210 graus.

Traurem de la nevera la base precuinada de quixe i la posarem damunt del recipient que tinguem per fornejar la quixe, tal i com ens recomana el fabricant (Això vol dir, llegiu-vos les instruccions!).

I finalment preparem en un bol gran els tres ous i els batrem,i hi afegirem el mató. I si volguéssim donar més cremositat al farcit, hi posaríem la nata o la crema) i ho batem tot bé.

Mentre anem controlant i removent la ceba pq no se'ns cremi o enganxi, pelarem la pastanaga/pastanagues i les passarem pel ratllador i les deixarem en un plat, o les podem afegir directament en el bol amb el mató i els ous batuts. Hi afegim també les anous a trossets (Opcional!) I ho barregem tot bé.

És un bon moment per afegir les bledes a la paella amb la ceba i posar la tapa. Deixem que es redueixin i en acabat, ho afegim tot al bol amb els ous, el mató i la pastanaga. I tornem a remenar, el que serà el farcit definitiu

Sal i pebrem la barreja al nostre gust, donem quatre o cinc voltes més a la barreja, i ara si, la tenim a punt per farcir!

Repartim la barreja en la base de quixe que ja tenim desplegada en la seva base d'alumini per forn, la que jo faig servir és de les que la base es separa del marc, així és més fàcil de treure i posar-la en un plat en acabat!

Així és com queda just abans de posar-la al forn durant 30 minuts a 180º.

I ja per acabar, així és com queda la quixe de bledes recent desenfornada, a punt per clavar-li queixalada.(Si no se us crema! Ja ja ja!!!)

Bon profit!

Seità amb prunes a la ratafia

He volgut fer una adaptació d'una recepta clàssica de la cuina tradicional catalana, el pollastre amb prunes i pinyons al vi negre, apte per vegetarians i vegans. Tant senzill com canviar el pollastre per seità, els pinyons per ametlla molta, i al tanto! El vi negre per ratafia, doblant la gradació i sense por! I després de dos intents, puc estar força satisfet del que ha sortit. Us ho explico:

ELS INGREDIENTS (per 4 persones):

-500grs de seità (De blat o espelta, al gust)

-1 boniato gros pelat i tallat a trossos

-1 pastanaga grossa pelada i tallada a trossos del mateix tamany del boniato

-2 daus de ceba de figueres confitada o dos cullerades soperes de ceba caramelitzada

-4 dents d'all

-1/2 got de ratafia (Russet o Bosch a gust)

-1 o 2 cullerades soperes de farina d'ametlla o ametlla molta

-6 prunes deshidratades sense pinyol

-1/2 got de brou vegetal

-2 o 3 cullerades soperes d'oli d'oliva

-1 cullereta de romaní sec

-1 cullereta de farigola seca

EL PROCÉS:

En el mig got de ratafia hi posarem a macerar les 6 prunes sense pinyol. Podem fer-ho just abans de començar a tallar els ingredients i preparar-ho tot, o bé vuit o dotze hores abans. Tallem el seità en rodanxes i l'introduim en una paella gran, 28 cms o més, posem l'oli d'oliva i a foc fort i li fem volta i volta. Un minut per cara aproximadament, en acabat, baixem el foc, escorrem bé l'oli del seità a la paella i deixem el seità en un plat o font.

En la mateixa paella on hem fet el seità i ara tenim a foc lent, afegim un xic més d'oli i posem a fer els dents d'all amb pell i la ceba tallada durant cinc o sis minuts fins que s'enrosseixi una mica. NdA: En alguns supermercats venen la ceba ja cuita i si no en podem fer nosaltres un parell de kilograms i guardar-los en una glaçonera. Els que es veuen en la foto de sota són dos glaçons de ceba de figueres que em preparo jo per no haver de fer-ne cada vegada.

En acabat traiem els alls, afegim el romaní i la farigola, i acte seguit afegim el boniato, deixem coure un parell o tres de minuts més, removem i hi afegim la pastanaga i les prunes sense la ratafia, sempre amb la tapa posada! Excepte per remoure, és clar...

Mentre es fa la pastanaga, en una paella petita, posarem la ratafia a escalfar-se fins que entri en ebullició, i la mantindrem així durant 4 o 5 minuts per anar-la reduint, tot removent-la per homogeneïtzar-la millor. A continuació, podem posar la reducció de ratafia a la paella amb el saltejat de ceba, boniato i pastanaga. Aprofitem també per posar la farina d'ametlla i sal al gust. Un cop afegit tot, ho removem fins a barrejar-ho bé. Tapem i ho deixem un parell de minuts més. Ja podem afegir-hi els lloms de seità, i en tres minuts més de foc lent i tapa posada, tenim el plat a punt per servir-lo! Bon profit!

La inspiració de la recepta l'he obtinguda entre d'altres, gràcies a:

http://www.russet.cat/

http://www.lacuinadesempre.cat/2011/12/pollastre-rostit-amb-prunes-i-pinyons.html

Bona part dels ingredients els he aconseguit a:

https://www.facebook.com/MapuOrganicBCN

Quix de gírgoles, russinyols i moixerons

L'arribada a casa d'un nou artilugi, m'ha despertat la falera del cuinar. M'he posat mans a la massa i a la càmera per mostrar-vos que és capaç de fer aquest artilugi de combustible incombustible, valgui la redundància.

En la imatge en podeu veure els ingredients:
-1 base de quix "La Cocinera"
-250 grs de mató Cadí
-150 ml de nata o crema de llet
-4 ous de gallina ecològics
-125 grs de russinyols
-125 grs de gírgoles
-2 cullerades de moixerons secs/deshidratats
-1 ceba nova o de Figueres (Blanca)
-1 porro gran
-25 grs de mantega
-Sal i pebra

Primer de tot poso el forn solar a preescalfar al sol fins que arribi a els 150 o 170ºC.


Mentrestant a la cuina, netegem els bolets (Gírgoles i russinyols) i poso en remull els moixerons en un got d'aigua, més aviat tèbia.
Trossegem la ceba i el porro en quadradets tamany ungla.
Canviem l'aigua als moixerons i els netegem de les restes de sorra que puguin tenir. Un cop nets els tornem a deixar en remull.
Posem en la paella negra de tapa transparent, una cullerada o dos de mantega i un raig d'oli. Afegeixo la ceba i el porro trossejats, poso la tapa i ja la tenim a punt per a dur-la a la cuina parabòlica solar.


La portarem cap a fora a la cuina parabòlica, que prèviament haurem encarat cap al sol, i deixarem que la ceba i el porro es vagin coent durant uns 10 minuts.

En el temps de rossejar la ceba i el porro, assecarem els bolets amb un drap de cotó blanc.


Un cop ben eixuts, els trossejarem i els afegirem a la paella amb la ceba i el porro, els remenarem amb la cullera de fusta per que quedi tot ben repartit per la base de la paella.


Mentre es van coent al sol la ceba i els bolets, untarem un motlle desmontable per a quixe de 28cms de diàmetre amb mantega, a sobre i desplegarem la base quixe (Jo faig servir les de La Cocinera. No son ecològiques, ni integrals, ni artesanes, però faciliten la feina. Un nou repte serà canviar-les o que canviin els fabricants!)
Un cop ben desplegada tornarem a fora a remoure els bolets i la ceba per que no es cremin i vagin agafant sabor.

En un recipient per a batedora, batrem el 4 ous (sense closca, evidentment), després hi afegirem el mató, la nata, sal i pebre al gust i ho batrem manualment fins que quedi una pasta homogenia i ni massa líquida ni massa densa (hi ha qui hi posa algun formatge ratllat tipus emmental, gruyere o trossos de camembert).

Anem a "parar el foc" solar, treiem la tapa per que surti el vapor d'aigua, tot vigilant que l'aigua acumlada a la tapa no caigui dins del saltejat de bolets.
Entrem la paella i en volquem el contingut en el recipient on hi tenim la crema que hem obtingut. Ho remenem per deixar-ho ben barrejat i podem tastar amb la punta del dit per provar el punt de sal. Decidim afegir-ni o no en funció del que trobem.

Ara agafarem el recipient amb la barreja i omplirem la massa de la quix. Si tot ha anat bé, ens quedarà tota plena sense arribar a vessar.


Amb molt de compte, agafrem la quixe i la introduirem a dins del nou artilugi, el forn solar, i allí s'hi quedarà un parell d'hores ben bones. Durant la cocció, només haurem d'orientar el forn un cop cap al sol, i obrir un parell de cops la tapa de vidre per evaporar l'aigua.
Amb dues hores i quinze minuts, el temps d'anar a fer les compres del dissabte tranquilament o les compres i estendre una colada de roba anant de pressa, m'ha quedat feta la quix.

Cuina d'estar per casa

De vegades, a la cuina estant, m'agafa la inspiració. Ja sigui per una recepta que he llegit en un bloc, en una revista, o que li he escoltat explicar a un amic. El fet és que he cregut convenient plasmar aquest moment prolífic en el bloc, així quan no estic gaire inspirat, o amb poques ganes, o bé no recordo algun detall de com era la recepta, enlloc d'escriure-ho en un paper i guardar-lo a qui sap on, que després quen ho busques es perd... doncs aquí ho tinc i ho teniu!