Seguint el riu Ter: De La Farga Bebié fins a Borgonyà

Seguint amb les rutes realitzables des del transport públic. Aquesta éns porta a l'inici del GR-210, que coincideix amb un tram de la Ruta del Ter, en el seu pas per les comarques del Ripollès i Osona.
Aquesta la vaig fer sol (més val sol que mal acompanyat), començant un dia laboral de pont i d'hivern per fer-ho inoblidable.
S'agafa el tren de les 6:06 a Plaça Catalunya, de la mítica i lenta línea Barcelona-Puigcerdà, amb destinació a La Farga Bebié, punt d'inici de l'excursió a les 7:50,
Per això amb prou feines es distingeix res en la fotografia.
Obviament, quan sortim del tren, no s'observa cap indicador de que per allí passi cap camí, per no haver no hi ha ni estació ni lavabo ni bar. Important dada pels cafeters...
Tal i com se surt del tren, es puja cap a mà dreta seguint una pujada enquitranada on s'hi troba un indicador a la dreta que diu Prohibit el Pas (Imagino que als vehicles de motor). Acte seguit es veuen un grup de cases típiques de la construciió de les colonies textils, de dues plantes i amb moltes joguines escampades pel carrer, uns gossos lladrant i un parell de cotxes aparcats. Continuo endavant superant la por a ser atacat pels gossos, o víctima del tret d'una escopeta furtiva, amagada darrera d'alguna d'aquelles finestres amb persianes verdes. Passada la por, em trobo amb la Font d' Aigua no potable de Planesses, sortosament jo ja porto la meva ampolla.
El camí baixa, acostant-se cap al riu, la via del tren i la sempre present C-17, que durant bona part del trajecte serà la banda sonora del camí, per damunt de roques humides i fulles caigudes de plataners, fent via cap a la primera població que ens trobem: Montesquiu www.montesquiu.cat , passada una hora des de l'arribada.
Bones notícies per als cafeters! Aquí hi trobarem els primers signes d' aprofitament industrial i energètic del riu Ter.

Després de travessar el poble a recer del riu i veure'n algunes de les seves boniques cases en el petit centre de la vila, alguns horts, el parc al costat del riu, que ressona per un petit salt d'aigua per oxigenar-la dieun, trobo les "últimes" cases/carrers en venda, reductes de la bombolla immobiliaria, i m'enfilo cap al Castell de Montesquiu, on m'assec en un dels seus murs a esmorzar, doncs son les 9:30 i ja és hora, i a més, aquesta panoràmica amb Bellmunt de fons hi convida.


Per aquells que tenen canalla és un bon lloc, hi ha un parc infantil prou gran i a les rodalies del castell hi han escultures d'art contemporani que barrejades amb la boira o nuvols baixos, donen un aire pintoresc i màgic al lloc.

Amb les ganes em quedo d'arribar-me al restaurant de la Casanova del Castell, m'en han parlat molt bé, però un altre dia serà.
Baixo del Castell per arribar-me fins a Sant Quirze de Besora, captial de la subcomarca del Bisaura, entrant-hi per l'estació de Renfe, i travessant-lo per diferents carrer que voregen el centre, i que arriben a la sortida per la zona esportiva, un polígon industrial amb una de les més curioses capelles catòliques que mai he vist. No té desperdici, no se si el seu fundador va abusar dels caldos de les destil·leries Bosch, amb seu en aquesta vila (http://www.ratafiabosch.cat/PW07022/).
Passat el polígon, haig de creuar un rierol, que m'obligaría a remullar-me els peus, si no fos pel Gore-Tex que em protegeix !
Aquí em separo del tren i de la C-17, i acompanyo el riu en els seus meandres, voltant turons, pujols, serrats i turonets. Sentint la remor del riu al seu pas entre còdols i branques d'arbres caigudes.
El paisatge anirà canviant, tornant-se més planer després de creuar per sota d'un pont de la via de tren, una plantació d'arbres i un altre complexe encreuament amb la via fèrrea, previ retall d'alguns matolls d'esberser, i arribaré fins el veïnat de Saderra i retrobaré el brugit de la C-17, per anr-lo abandonant conforme pujo un últim turó endinsant-me en un bosc fins arribar a la colònia del "anglesos", malgrat ser fundada per escocesos, la Colonia de Borgonyà. Entranyable nucli urbà, d'arquitectura anglosaxona, on val la pena dedicar-li un trecorregut pels seus carrers, i si és dissabte, dinar o sopar en l'antic casino, avui restaurant amb una exel·lent cuina barreja de tradició i contemporaneitat. I com que aquí s'hi arriba entre la 1 i les 2 del migdia, és una hora perfecte per entaular-se!
En acabat, es questió d'agafar el tren que també passa per Borgonyà, o si s'en té ganes, seguir fins a Torelló 3km més, i agafar el tren allí, que n'hi passen més i de vegades s'en pot trobar un de més directe.(http://www.renfe.com/viajeros/cercanias/barcelona/index.html
Si teniu algun dubte o pregunta, no dubteu en escriure'm, segurament no en sabré la resposta, però ja me la inventaré.
Aquesta ruta forma part d'una de més llarga, si en voleu trobar més informació i més completa:http://www.paisatgesdelter.com/


Qui s'hagi quedat amb ganes de veure més detalls del camí o fotos de Borgonyà o del Casino, que mogui el cul i que hi vagi, i que es fagi ell mateix les fotos.

Salut, bona caminada i migdiada al tren.